Na Júlia és professional de l’àmbit de sensibilització, prevenció i abordatge de violències masclistes i LGBTI+fòbia amb joves i professionals de joventut. A més, és doctoranda en Estudis de Gènere en la línia d’investigació “Identitats, relacions i grups: construccions socials i drets”. Investigant sobre joves LGBTI+ a l’espai privat. Tot això la defineix com una gran professional, però nosaltes no volem deixar de destacar que és una feminista compromesa, activista bisexual i una jefa mundial.

Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiencia. Us deixam amb les serves reflexions.

Explica’ns quina és la teva situació en relació al feminisme, tant a nivell personal com professional

El feminisme és present en el meu dia a dia des de fa molts anys, primer hi era d’una forma més subtil, sense posar-hi nom. Més endavant, des que vaig començar a anar a la universitat, d’una forma cada vegada més ‘polititzada’ i explícita. Actualment crec que és una perspectiva que porto incorporada i que m’acompanya en l’activisme, les vivències personals, la feina, l’acadèmia, la manera de relacionar-me, etc.

Què t’ha dut a interessar-te pel feminisme i pel moviment LGTBI+?

Una barreja entre l’experiència personal i l’interès per les desigualtats socials.

Sabem que estàs fent un doctorat sobre les experiències d’adolescents en relació a l’espai domèstic i el seu gènere i orientació sexual. Què estàs trobant al teu estudi?

L’interès per començar el doctorat sorgeix de la necessitat de visibilitzar les experiències de les joves LGBTI+ a casa, ja que és un espai del qual en tenim poca informació, però que té un gran impacte en el benestar de les joves. L’estudi està en una fase molt inicial, però sembla que existeix un domini heterosexual molt marcat a la casa familiar que barrejat amb l’adultisme i el masclisme porta a les joves LGBTI+ a viure situacions de desigualtat en aquest espai. A la casa familiar les joves LGBTI+ experimenten una manca de significats compartits amb la família que repercuteixen en el benestar de les joves que desenvolupen estratègies de passing (actuar evitant mostrar actituds que desencaixin amb l’heteronorma), com ara, utilitzar estratègies d’autovigilància, evitar mostrar afectivitat amb parelles sexoafectives o no portar-les a casa, qüestionar-se l’expressió de gènere, etc. La meva intenció és veure si aquestes vivències canvien a la casa en la qual s’emancipen les joves.

Saps que a nosaltres el que ens preocupa és la prevenció, quina relació veus entre aquestes experiències i la importància de la coeducació?

Crec que la coeducació és una peça clau en l’erradicació de les violències masclistes i l’LGBTI+fòbia, especialment, si s’implica a les famílies en aquest procés. Considero que treballar amb infants, adolescents i joves és molt important, però tot sovint en aquestes etapes ens fixem en els referents propers, per això, penso que cal fer molta feina de sensibilització i prevenció amb famílies, professorat i també altres treballadores que es troben en els centres i que tenen contacte amb l’alumnat. Si només incidim en les joves les estem responsabilitzant de les coses que han après fixant-se en les adultes.

Què creus que es pot fer per treballar-ho a l’aula?

En primer lloc, i crec que amb això ja tindríem molt guanyat, posar atenció en la detecció i abordatge de casos de violència. En aquells programes a centres de secundària amb els quals treballo ens n’adonem que poc sentit té fer dinàmiques per treballar amb adolescents les violències si paral·lelament s’estan donant a l’aula i no estem posant atenció en detectar-les i acompanyar-les. Crec que el contingut d’una assignatura hauria de passar a un segon pla quan hi ha coses que estan tenint un impacte emocional negatiu en les adolescents, acompanyar-les en aquestes situacions ha de ser una prioritat.

Podem començar a la primera infància?

Sí, acompanyar a les criatures des de l’inici perquè puguin desenvolupar-se en llibertat introduint l’educació emocional, l’educació sexual i en la diversitat afectiva, sexual i de gènere pot estalviar molts malestars en etapes posteriors i pot fomentar el creixement de personetes amb visió crítica i consciència dels privilegis i opressions socials.

Ara que sabem tot això, quins compromisos hem de prendre per oferir alternatives efectives?

Aconseguir que les persones que acompanyen en la criança (família, mestres, monitores, etc.) apliquin l’educació feminista i diversa de manera transversal. Per fer-ho des de les institucions s’hauria de prioritzar dotant de recursos de forma permanent perquè passem de formacions puntuals i limitades a formació obligatòria i revisió permanent de continguts, dinàmiques dins els claustres, materials utilitzats a l’aula, revisió de temes i referents significatius amb l’alumnat, etc.

Ens recomanaries un article, llibre, recurs, etc sobre tot això que ens expliques per a saber-ne més?

  • Video: els 3 capítols de “Dibuixant el gènere” de Gerard Coll-Planas i Maria Vidal. És un projecte divulgatiu que permet acostar les aportacions dels estudis de gènere a un públic ampli.
  • Llibre: ‘Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions’ de Maria Rodó-Zárate
  • Article: espero poder-vos recomanar un article en el qual estic treballant on explico les experiències i estratègies de les joves LGBTI+ a la casa familiar.