Tot i els esforços del patriarcat per invisibilitzar i ridiculitzar les violències masclistes que pateixen les dones al llarg de la vida, aquestes continuen sent una realitat objectiva avui en dia. De fet, l’ONU ens exposa que la primera causa de mort al món de dones entre 15 i 44 anys són les violències masclistes. Una altra dada devastadora és que una de cada quatre dones han sofert violència sexual o que 1 de cada 5 menors ha patit abús sexual abans dels 17 anys.

Com han explicat extensament diferents pensadores feministes, les violències masclistes no són causa de la naturalesa dels éssers humans. Sino que funcionen com una eina pel manteniment de l’ordre social a través de la dominació masculina, en benefici del sosteniment dels seus privilegis.

Subirats i Tomé, exposen que aquesta violència està fonamentada en patrons de conducta apresos i normalitzats socialment, a partir de processos de socialització diferenciada (entre gèneres): als homes se’ls ensenya, de maneres subtils o bastant explícites, que poden considerar l’exercici de la violència com una possibilitat per al control i domini cap a les dones. Per altra banda, a les dones se’ls ensenya a agradar i complaure, promovent la interiorització de la indefensió apresa.

Els processos de socialització diferenciada, on s’espera que s’incorpori el gènere com a part natural, inicien ja abans del naixement. Prenen especial força durant l’etapa d’infantesa a través del joc i les joguines, les expectatives familiars, el tracte diferenciat o l’accés a contes o audiovisuals estereotipats. Per això, començar a treballar en la primera infància és una estratègia clau per prevenir les violències masclistes.

Així doncs, ens podem demanar: què podem fer a l’etapa d’infantil per abordar-les?

Una educació amb perspectiva feminista o coeducativa té el compromís de problematitzar i modificar aquests models de conducta socials i culturals de caràcter estereotipat i discriminatori. I l’objectiu és clar: prevenir i eliminar la violència contra les dones i les nines. De fet, una educació sense perspectiva feminista, no és en cap cas neutral, sinó que estaria alimentant la reproducció de l’ordre patriarcal.

La interacció dels infants al grup classe és un espai d’aprenentatge fonamental de la vida en comunitat. A edats primerenques s’hauria de pensar en com seria interessant que s’impliquessin al grup, entenent el dia a dia a l’aula com a una oportunitat per a practicar la participació en la societat. Per això, des d’una perspectiva preventiva, s’aborda les violències masclistes incidint en tres qüestions que considerem clau per treballar en primera infància:

  • Treballar per l’eradicació del gènere per tal d’afavorir una socialització més equitativa i saludable.

El patriarcat se sosté gràcies a l’existència de dos models socials: el de masculinitat i el de feminitat, basats en els estereotips de gènere. Un conjunt d’idees i creences socialment generalitzades sobre els atributs, rols i/o característiques dels homes i les dones. Alguns dels estereotips que actualment continuen vigents per als homes és que són dinàmics, decidits, racionals, valents o simples. Per altra banda, aquells que s’identifiquen amb les dones és que són sensibles, passives, complexes i cuidadores, entre d’altres. Els estereotips de gènere no descriuen a homes i dones, sinó que prescriuen la seva forma de ser a la nostra societat, establint les bases del desequilibri de poder entre gèneres.

En relació amb la violència masclista, es promouen models de masculinitat entorn del domini i el control on la força s’utilitza com a instrument de poder. I, per un altre costat, models de feminitat basats en la submissió i en la recerca de la felicitat a partir de l’amor, que acaben minvant la capacitat d’acció i fomentant les relacions de dependència. Treballar l’eliminació dels estereotips i rols des d’una perspectiva igualitària a l’aula seria un pas fonamental per a prevenir les diferents formes de violència masclista i per a construir espais de respecte i igualtat.

  • Posar en valor de les cures com a forma d’assegurar la construcció de relacions socials compromeses amb el benestar dels altres.

Posar les cures al centre de l’aula d’educació infantil pot suposar per als infants un model de construcció de relacions saludables i de socialització positiva. Així, es permetria el desenvolupament de relacions basades en l’empatia, l’expressió i respecte dels límits personals, la resolució i reparació profunda dels conflictes i l’afectivitat com a motor de canvi.

Com hem anomenat anteriorment, la masculinitat hegemònica ha construït als homes entorn de la voluntat de domini, de control i dels processos d’organització social de les relacions home-dona sobre una cultura jerarquitzada i patriarcal. A infantil, el focus en que els nins desenvolupin empatia i es comprometin amb la cura de l’espai i del benestar dels altres, pot ser un primer pas per a reconèixer als altres en espais de respecte i igualtat, evitant així l’exercici de violència en situacions de poder.

Per altra banda, la nostra societat sembla normalitzar l’establiment de relacions en les quals existeix la possibilitat que persones properes provoquin dany a altres. Un aprenentatge clau és entendre que tota relació ha d’estar basada en la confiança i seguretat. És a dir, desnaturalitzar la violència i esperar que les relacions que establim siguin segures i lliures de violència. Aquests aprenentatges poden ser un pilar fonamental per a la detecció i l’establiment de límits en els inicis de situacions de violència.

En definitiva, la idea és treballar la prevenció de la violència masclista a través de les cures, el rebuig a la violència i l’establiment de relacions de seguretat i confiança. Per tal d’aconseguir-ho, s’han de generar situacions que permetin que el grup es constitueixi com a espai de confiança i seguretat, lliure de violències.

  • Iniciar a oferir una mirada crítica cap al món en què vivim.

En darrer lloc, oferir eines per desenvolupar una mirada crítica cap al món en el qual vivim. Amb la intenció de poder detectar situacions de desigualtat, injustícia i violència i denunciar-la. Generant una ciutadania implicada en el benestar, crítica amb la violència i proactiva amb la lluita per l’eliminació de les desigualtats de gènere.

En definitiva, incorporar la mirada feminista a l’educació ha de promoure la construcció d’una ciutadania crítica, participativa, cohesionada i responsable, al marge dels mandats de gènere, capaç de generar condicions de convivència segures que afavoreixin el benestar i que configurin entorns de pau.

Per acabar, si cerqueu propostes concretes per a treballar amb infants de segon cicle d’infantil, us animem a donar un cop d’ull al material que vàrem crear per al 25N del 2020, en col·laboració amb Convivèxit: Les cures al centre des de la primera infància. Esperem que aquest recurs pugui ser una eina útil per a les persones que en feu ús i que la pugueu adaptar al vostre context, a les necessitats i a les edats dels infants, des del compromís compartit amb la infància i la transició cap a l’establiment de vides cada cop més dignes.